24. Conclusions

En aquesta darrera entrada ens agradaria acomiadar el bloc fent un recull de tot el que ens ha suposat fer aquest treball i les diverses qüestions i reflexions que ens hem anat plantejant a mesura que anàvem avançant.

Cal esmentar que no ens ha estat una experiència senzilla ja que havíem de ser constants i treballar de manera responsable tot adoptant una actitud dialogant, solidària i cooperativa amb el grup.

Pensem que ha estat una bona experiència per als que no hem tingut mai una mascota, ni em viscut la situació de cuidar un animal i la responsabilitat que això comporta. Ens em adonat que hauríem de conscienciar els alumnes de què tenir un animal no és cap joguina i que ens hem de fer càrrec perquè això comporta molta responsabilitat. Una de les primeres responsabilitats seria que tota la classe s’informés de les necessitats de l’ésser viu i que tots junts coneguéssim l’àmbit natural en el que viu per tal de crear-ne un entorn el més semblant possible.

També trobem que aquest treball és un bon mètode per a quan siguem mestres el puguem posar en pràctica amb els nens i el fet d’haver-lo fet nosaltres i d’haver-lo viscut en primera persona ens ajudarà a aplicar-lo a classe.

Hem pensat varies idees com a conclusions que reflecteixen les nostres reflexions:

- En fer un seguiment diari o gairebé diari d’un animal a l’aula, hem vist que se’ns ocorren molts dubtes i preguntes.

- És un sacrifici molt gran, ja que s’ha d’estar molt atent i no pots descuidar-te.

- Hem aprés molt, perquè de totes les qüestions que no sabíem respondre, hem trobat una resposta i hem vist que desconeixíem molts aspectes d’aquests éssers vius. Aquesta manera de treballar proporciona a l’alumnat coneixements i eines per ubicar-se en l’entorn on viu, a més a més per aprendre a habitar-lo i a respectar-lo i a millorar-lo. Amés, fa que els nens puguin experimentar, conèixer, i explorar des d’un entorn per molts d’ells desconegut. En altres paraules, valorar i gaudir de la interacció del grup i el cooperativisme alhora de planificar les activitats. 

- Utilitzar críticament fons d’informació que usin diferents tipus de suport per observar i analitzar l’entorn.

- Posant en practica les diferents habilitats permeten que s’afavoreixin les diferents relacions interpersonals.

- Aquesta manera de treballar fomenta permet que l’alumnat elabori explicacions racionals tenint en compte les observacions i la seva manera d’actuar. 

- Conèixer els éssers vius, què els caracteritza i com s’interrelacionen entre ells i amb el medi, per comprendre la necessitat de conservar la seva diversitat i els diferents hàbitats i que les persones adoptin formes de viure que possibilitin el manteniment de la salut pròpia i col·lectiva.

- Des de la mirada del mestre, amb aquest tipus d’activitats, volem que els alumnes tinguin un contacte directe amb l’experiència, despertar la seva curiositat i que a través del procés arribin al coneixement. Ens interessa saber d’on parteixen.

- Plantejar preguntes o hipòtesis raonables , buscar respostes o solucions , recollir dades, organitzar-les, identificar o deduir conclusions ha partir del procés que han dut a terme. 

- Com a futurs mestres volem donar l’oportunitat als alumnes d’ escollir el tema que més els agrada o més interès tenen i el treballin de manera cooperativa. 

- Tot això sempre a partir d’elements significatius de l’entorn natural.

- Utilitzar diferents llenguatges per expressar i comunicar els continguts de l’àrea ( creació d’un bloc, posar en pràctica i treballar l’animal que es cuida,etc.). 

- Treballar l’accés de la informació a través de les TIC i altres mitjans de comunicació. Utilitzar de manera responsable i creativa les TIC, el material relacionat amb l’experimentació i el treball de camp, com a eines per obtenir informacions i com a instruments per aprendre i compartir coneixements. . 

- Ser conscients  i responsabilitzar-nos en que cada animal té unes necessitats bàsiques.

- En aquest tipus d’experiències no solament es treballa la part de continguts sinó la de SER, és a dir, que treballem valors humans, com són la responsabilitat i la importància de treballar en grup.

- Destacar la importància que se li dóna al diàleg entre el mestre i els alumnes o simplement entre els alumnes, ja que es treballa amb profunditat l’argumentació. 

- Comprendre els fenòmens a partir d’activitats on aprenguin a pensar, imaginar, fer i representar els fets i situacions que viuen.

23- Una nova descoberta!

Hem descobert una nova característica de les nostres tortugues!! Mentre les observàvem, preparades per hivernar, ens hem fixat que hi havia  trossets de pell per l'aigua. Les tortugues muden la pell o desprenen els escuts de la closca. Pensem que no ho fan seguint un ordre, ja que cercant informació hem trobat que poden mudar la pell durant diferents èpoques de l'any. 

 A més a més, hem recopilat les mesures de les nostres tortugues, i hem fet les següents reflexions:

• pes: 14 grams
• mida: 5 cm

• pes: 48'30 grams
• mida: 8 cm                                                                 

Passades les setmanes ens vam preguntar si augmentarien de pes i de mida. Pensàvem que al alimentar-les amb petites gambetes creixerien, però vistes les circumstàncies no ha estat així. 

La tortuga mitjana seguia pesant uns 48'30 grams i mesurava uns 8 cm,  i la més petita  seguia pesant uns 14 grams i mesurava uns 5 cm. 

La més petita en proporció al seu pes i mida, ha menjat molt poquet. Pensem que els motius han estat les dificultats que ha tingut per adaptar-se o que simplement que s'estava preparant per hibernar. 

La mitjana en proporció al seu pes i mida ha menjat correctament, encara que no ha crescut gens. Suposem que hauria de passar més temps perquè poguéssim observar aquest canvi. 

Cercant informació vam trobar que les tortugues eren uns animals que no acostumaven a menjar gaire. Com ja vam comentar a l'entrada sobre l'alimentació d'aquestes, poden estar fins a tres dies sense menjar. Per això, s'han mantingut estables envers la mida i el pes. 

Per tant les tortugues aniran evolucionant poc a poc a mesura que s'adaptin del tot al seu terrari i s'alimentin  correctament dia rere dia. 

22- Quina comunicació tenen les tortugues entre elles i amb nosltres?

La qüestió que ens vam fer sobre per què les tortugues ens feien cas quan les cridàvem, ens va dur a preguntar-nos com s'entenien entre elles i amb nosaltres, a cas emeten algun so? 

Per poder fer correctament aquesta qüestió, com en les anteriors, organitzarem l'entrada amb els passos que vam seguir per fer una correcta observació. Els passos a seguir són els següents:

En tot el procés d'observació nosaltres em vist com interaccionen entre elles i la veritat és que és força poc, sempre estan separades i com a molt la petita s'enfila a la més gran per poder pujar a la pedra. 

Per tant, les nostres tortugues s'ignoren? o Interaccionen d'alguna manera que no veiem o sentim? Si és així la forma d'interacció no la poden percebre els nostres sentits.

Un cop realitzada la cerca per la Xarxa, adjuntarem per punts totes aquelles informacions que ens han estat útils per tal de respondre les nostres preguntes:

· Las tortugues utilitzen fins a set diferents tipus de sons per comunicar-se segons un estudi realitzat per investigadors de l’Institut Nacional de Pesquisas de l’Amazònia (INPA) de Brasil.

· El so és audible per elles dins i fora de l'aigua.

· Porten una vida sola, és a dir,  que són animals solitaris. 

· Clar que es comuniquen com tot ésser viu, ho fan a través de l'olfacte, les vibracions i les ones que es produeixen al moure's. 

· Sí es reconeixen entre si, per això algunes poden ser monògames, és a dir, que tenen una sola parella, tot i que hi ha molts mascles que prefereixen ser polígams i està amb diverses femelles. 

· La vista també entra en joc, però no és la seva forma principal de reconeixes i comunicar-se, sinó l'olor que cadascuna produeix, que només és perceptible per a elles. Les ones i vibracions només entre elles ho perceben, és a dir, que elles perceben les seves ones pròpies i nosaltres no percebem les d'elles, però elles si ens reconeixen a nosaltres també per olfacte ,vibracions, ones i la vista.

· També tenen un sisè sentit inexplicable, per comunicar-se, que podríem anomenar instint i que serveix per saber i informar-se entre elles. Si hi ha perill, poden reconèixer situacions, persones malintencionades, depredadors, esdeveniments naturals catastròfics com a terratrèmols, tremolors, tempestes, etc.

Amb tota aquesta cerca i selecció d'informació important, ja podem donar resposta a les preguntes: 

Quina comunicació tenen les tortugues entre elles i amb nosaltres?

Les nostres tortugues s'ignoren? o Interaccionen d'alguna manera que no vèiem o sentim?

Ara ja sabem que les tortugues si que es comuniquen entre elles. Com tot ésser viu, elles ho fan a través de la percepció de les ones ocasionades pel moviment i ens reconeixen a nosaltres a través de l'olfacte. Està clar que nosaltres aquestes interaccions no les podem percebre a simple vista però ara ja sabem com es poden comunicar i que ens poden reconèixer. 

Les investigacions han revelat que els òrgans vitals de les tortugues no mostren molts signes d'envelliment, fins i tot quan arriben al segle d'edat. És per això que el genoma de les tortugues està sent investigat actualment a la recerca de pistes sobre els secrets de la seva longevitat. 

És la tortuga més comuna a la Mediterrània. El seu nom es degut a que es queda dormida a la superfície de l'aigua i és molt fàcil de capturar. Les seves extremitats li permeten nedar a gran velocitat.

21- Com subministrar els aliments sense que els rebutgin?

Als rius, llacs o pantans, les tortugues aquàtiques es troben contínuament caçant, perseguint i devorant  totes les seves preses en el seu hàbitat natural, l'aigua. Per tant, si fem referència a aquest cicle vital, sempre resultarà convenient i molt apropiat imitar el més fidelment possible l'entorn en el qual conviuen. 

D'aquesta manera, si incorporem tots els aliments directament a l'aigua, aconseguirem una major adaptació per part de la tortuga al nostre terrari sense alterar el seu cicle natural. 

Encara que d'altra banda, si ens disposem a subministrar-li alguns aliments, certament sòlids que no posseeixen cap propietat de flotabilitat com carn, fruita o peix, abans de deixar-los caure al terrari, veurem que es perden entre el substrat sense que la tortuga se n'adoni de la seva presència. Resultaria més aconsellable dipositar-ho a la plataforma o a algun lloc de fàcil accés, on la tortuga pugui atrapar-ho amb el seu fort bec i posteriorment ho transporti fins a l'aigua per poder ingerir-ho millor. 

20- Com és que la tortuga passa molt temps fora de l'aigua?

A mesura que anàvem passant els dies anàvem observant les dues tortugues i vam poder veure que la més petita seguia passant més temps fora de l’aigua que a dins. Ens vam preguntar a causa d’aquest motiu motiu, si aquesta era una tortuga d’aigua. Així doncs vam deduir que podia ser per la raça de tortugues que hi ha. Algunes estan més temps dins de l'iagua i d'altres menys. Per a confirmar-ho vam buscar informació i vam trobar que hi ha molts tipus de tortugues i que depenent d’aquests passen més estona dins l’aigua o en passen menys. En el nostre cas tenim clar que la nostra tortuga és una tortuga anomenada: tortuga d’orelles vermelles.

Aquest tipus d’exemplars son aquàtics, però moltes vegades deixen l’aigua per a descansar i prendre el sol. Cal dir que les tortugues d’orelles vermelles necessiten nodrir-se del sol per a regular la seva temperatura corporal, ja que tenen la sang freda.

Durant el dia acostumen sortir de l'aigua, prendre el sol fins que estiguin seques i calentes, després es capbussen de nou i es refresquen i finalment tornen a sortir de l'aigua per a prendre el sol.

19- La reproducció de les tortugues

Fent referència a l'entrada anterior, hem buscat informació respecte els dubtes que teníem sobre la reproducció. Estàvem equivocats en algunes suposicions que vam fer, però no anàvem del tot mal encaminats. 

Per a què les tortugues duguin a terme el procés de reproducció és necessari que les femelles tinguin ous al seu interior, que els mascles no siguin estèrils, copulin a la femella i aquesta guardi l'esperma al seu interior per fecundar els ous. 

Per altra banda, també són necessàries unes condicions òptimes per a un correcte estat de salut de les tortugues, un indret idoni per fer la posta i la incubació dels ous a una temperatura determinada. Quan les tortugues són ubicades a un nou indret necessiten uns anys d'adaptació abans de començar a reproduir-se en aquell nou indret. 

L'activitat reproductora consisteix que el mascle envesteixi a les femelles situant-se sobre d'elles. Si les femelles s'intenten escapar, el mascle les mossega les extremitats i el coll com a senyal de voler aparellar-se amb elles. Aquest és un tret que forma part del seu comportament sexual. 

Quan s'ha fecundat els ous a l'interior de la femella, normalment aquestes els ponen per la nit. Tal i com vam comentar a l'entrada anterior, per pondre'ls, els treuen per un foradet que tenen sota la cua. Deixen els ous dins un forat que fan amb les seves extremitats, i seguidament els tapen amb terra perquè els depredadors els sigui més difícil trobar-los. A més, una curiositat és que a vegades fan pipí damunt la terra perquè al sentir la pudor els altres animals no s'acostin. La terra calenta els ous i els cova. Altres especies de tortugues, deixen els ous dins un forat amb menys profunditat i és l'escalfor del sol qui es fa càrrec de la incubació dels ous. 

Com havíem suposat les tortugues no es fan càrrec de les seves cries, per aquest motiu quan neixen, foraden la closca elles mateixes i s'alimenten de les restes de la closca els primers dies de vida per poder sobreviure. 

Aquí us deixem algunes imatges perquè pugueu observar amb més claredat el procés de reproducció:

 1) El mascle es col·loca sobre la femella per duu a terme el procés de reproducció. 

2) La femella busca un lloc on deixa els ous. Auqests surten per un forat que es troba sota la cua. 










3) La femella pon els ous i aquests surten d'un forat situat sota la cua. 











                                                                                                         

4) Quan els ous ja estan prou formats, les cries surten de dins, trencant la closca elles mateixes.

5) Finalment les cries pugen a la superfície.

18- Com és la reproducció de les tortugues?

Després d’anar visitant les dues tortugues, ens hem plantejat com seria el tema de la reproducció, ja que gairebé no l’hem esmentat.

Tot i sabent que les tortugues són ovípares, per tant que neixen d’ous, no ens acabem d’imaginar com seria la seva reproducció.

Hem estat comentant i reflexionant sobre el tema i hem intentat donar resposta a aquestes qüestions plantejades:

És obvi que per reproduir-se es necessita un mascle i una femella, però:

Com ho duen a terme?, és igual  la reproducció de tots els tipus de tortugues?, quantes setmanes triga l’ou en formar-se?,  quan ponen els ous?, per on surten?, on els guarden?, en nius?, coves?, forats?, se’n fan càrrec de les cries?, si és així, com les alimenten? I si no és així, com s’alimenten les cries soles?...

No ha estat fàcil posar-nos d’acord, però hem coincidit en algunes idees.

Pel que hem observat creiem que, com molts altres animals, les tortugues festegen quan el mascle es col·loca damunt la femella. Suposem que els espermes del mascle van a parar dins els òvuls de la femella i quan estan fecundats es formen els ous. Els ous es formen al cap d’un parell de setmanes. Seguidament busquen un lloc sota terra per pondre els ous, ja que el forat que fan els donarà escalfor per créixer i acabar-se de formar. Hem pogut observar que sota la cua tenen un foradet, pensem que és d’allà d’on treuen els ous.  No sabem amb claredat si els vigilen i els cuiden fins que neixen les cries, però creiem que no se’n fan càrrec. Les cries quan neixen s’alimenten soles fins que es fan adultes.

Per acabar creiem que tots els tipus de tortugues fan servir de manera molt semblant el mateix procés de reproducció.

A partir d’aquí buscarem informació per aclarir els nostres dubtes, i observarem si les nostres suposicions s’han acostat a la realitat. 

                             
                                 

17- Ja arriba l'època de la hibernació

Poc a poc anem observant que l'hivern es va acostant, i des de ben petits sabem que hi ha alguns animals que quan arriba el fred hibernen. Sembla que estiguin dormint durant una llarga temporada. Per això em volgut investigar, buscant informació, si les tortugues ho fan.

Hem descobert que no totes les tortugues hibernen. Les espècies tropicals, com les dels peus vermells (Geochelone carbonaria), dels peus grocs (Geochelone denticulata), elongatas (Indotestudo elongata), tortugues fusta sud-americanes (Rhynoclemmis) i les espècies africanes, no hibernen, però es posen més letàrgiques durant un període

Tot i així la hibernació és una característica molt comuna de totes les tortugues, solen fer-ho de tres a vuit mesos però normalment la hibernació és aproximadament d'uns 4 mesos. Els rèptils posen en marxa aquest període quan arriben als 10 graus de temperatura. Si estan en un lloc on hi ha una temperatura superior a aquesta, es farà impossible hibernar.

Sabem que una tortuga està en aquest període perquè mengen poc i s'amaguen dins de la closca. També hem de saber que a vegades no es posen dins la closca sinó que es posen fora, això ho duen a terme quan toca el sol.

Hem descobert que si les tortugues no tenen les condicions adequades per a poder hibernar, poden arribar a morir. Per aquesta raó cal que l'aquari tingui les condicions necessàries per a que l'animal pugui fer-ho.

Finalment hem trobat en un bloc que hi havia gent que deia que les tortugues petites no hibernaven, perquè durant aquest període perden molt de pes i pot arribar a ser perillós.

Ara faltarà veure si és veritat o no.

16- Higiene adequada

La higiene és molt important per a tot ésser viu. Com ja vam comentar en alguna entrada anterior, les tortugues com altres molts animals són portadores de malalties.

Buscant informació hem trobat que la més usual és la:

Salmonel·losi: http://www.xarxanoticies.cat/societat/salut/article?id=230461  

Explicat correctament diríem que, la salmonel·la ajuda a les tortugues a digerir els aliments que mengen, però si no es troben en unes bones condicions, implicant l'aigua neta i prendre el sol freqüentment, el seu sistema immunològic flaqueja i augmenten les possibilitats de posar-se malaltes. A més,  provoquen més fàcilment la transmissió d'aquest bacteri a través de la femta als humans.

Per aquest motiu, és important no només per l'animal tenir cura del seu entorn sinó per la salut de les persones que ho compren, tenint present que els nens són uns dels més delicats davant d’aquest bacteri.

15- La tortuga ha menjat!!!

Després de molts dies sense veure si la tortuga  menjava o no, per fi ho hem pogut observar. Podem estar segurs que l’aliment que li hem ofert fins ara és l’adequat.  Per tant, el motiu pel qual no menjava potser va relacionat amb les dificultats que ha tingut a l’hora de relacionar-se i adaptar-se amb l’entorn.

Veiem unes imatges:

A partir d'aquí i havent solucionat aquest petit problema que teníem, han anat sorgint noves qüestions, com:

- Les tortugues poden escoltar, o es mouen per vibracions?

Una pregunta molt curiosa ja que les tortugues no tenen orelles i en canvi reaccionen davant d'algun soroll. Per això ens hem plantejat, com poden reaccionar quan l’ambient les amenaça d’algun perill.

14- Com va evolucionant

Durant un parell de dies la tortuga petita semblava que seguia sense adaptar-se en el nou aquari, ja que es passava la major part del temps amb els ulls tancats i sense moure’s. En alguna ocasió semblava que estava morta, ja que estava flotant. L’havíem de tocar per observar si reaccionava.

Però per què ho feia? Que estàvem fent malament? La cosa no anava bé. I vam començar a preocupar-nos pel seu benestar, ja que no sabíem que més fer al respecte.  Així doncs, vam pensar en altres aspectes que li podien està perjudicant. Un d'aquests, l'escalfor.  Llavors, vam preguntar-nos, i no serà que necessita escalfor? Necessita com a rèptil, tenir contacte amb el sol? 

Doncs així  ho vam fer, la vam posar en un lloc on li tocava el sol directe i al cap d'una estona, la tortuga va començar a nedar. Al tocar l'aigua, la temperatura també havia canviat. La situació anava millorant, tot i que encara no havia menjat res.

Breu aproximació de respostes a les qüestions que ens vam plantejar en l’entrada anterior:

- No creiem que hagi trobat a faltar les altres tortugues, ja que quasi no va tenir relació amb elles.

- En relació a l'adaptació, sembla ser que s’ha adaptat amb més facilitat. Creiem que al ser més petit va més en relació a les seves dimensions i se sent més protegida. Es va adaptant força ràpid en comparació a la situació en la que estava al començament.

- De moment no podem afirmar que hagi menjat, ja que no ho hem vist. Esperem que això vagi canviant.

13- La tortuga canvia d'entorn

Després de canviar-la de l’entorn en el qual havia estat fins al moment, l’hem posat en un aquari més petit per tal que es pugui adaptar amb més facilitat, o això és el que pensem.

Veiem una imatge:

Perquè el canvi d'un lloc a un  altre no fos tant impactant,  també li vam posar diferents tipus de pedres, algunes blanques i d’altres més fosques. Els materials emprats en un principi, han canviat tal i com podem veure en la imatge.

Esperarem uns dies per poder observar com la tortuga va evolucionant en el seu nou entorn i si la situació anterior estava afectant a la seva adaptació.

Les qüestions que ens han anat sorgint han estat les següents:

- Trobarà a faltar les altres tortugues?

- Aconseguirà adaptar-se?

- Començarà a menjar?

- Un entorn més petit, li pot perjudicar?

En les pròximes entrades intentarem resoldre aquests dubtes.

12- Com escolten? Tenen orelles?

Durant l'observació d'avui ens hem preguntat si les tortugues aconsegueixen obtenir les radiacions sonores de l'entorn a través d'algun òrgan sensorial desenvolupat per aquesta tasca. En els humans, trobem les orelles, però, i en les tortugues? quin òrgan trobem? poden escoltar-nos? si és així, tenen bona oïda? si les cridem pel nom acostumen a venir, a què és degut?

D'una pregunta ens van sorgir moltes més. Buscant informació a la Xarxa vam trobar que les tortugues SÍ que tenen orelles.

Són uns petits orificis pròxims als òrgans de la vista. A simple cop d'ull costa molt de veure-les, i més, quan les nostres tortugues són força petites.

A més a més, els científics asseguren que tenen millor oïda que els cocodrils o els caimans. Tot i així, la funció de l'òrgan de l'oïda en aquests rèptils és molt pobre. 

Un cop respostes les preguntes ens queda l'última qüestió: si les cridem pel nom acostumen a venir, això és cert?

La resposta és força obvia: NO, perquè si fem l'experiment d'acostar-nos a la nostra tortuga i cridar-la amb un tros de menjar a la mà és raonable que l'animal se'ns acostarà, però si aquest menjar no hi és, la tortuga no reaccionarà com esperem per molt que cridem ben fort.

11- Què li passa a la tortuga petita?

Avui hem tingut l’oportunitat d’anar a visitar les nostres tortugues i ens hem trobat la més petita damunt d’una de les pedres, sola, amb els ulls tancats i la closca completament blanca.

Després de trobar-la amb aquest estat, l’hem netejada i l’hem retornat a l’aigua. Ens preocupa que no s’hagi adaptat dins d’aquest hàbitat i que no s’alimenti del tot bé, ja que no menja de les petites gambetes i segueix sense relacionar-se amb les altres dues tortugues. Per evitar alguna desgràcia, hem decidit endur-nos-la uns dies a casa i vigilar-la més sovint i de més a prop.

A més a més, també ens hem plantejat que simplement podria estar començant a hivernar, ja que la majoria de vegades ens la trobem adormida. Però,  la veritat és que ningú de nosaltres sabia com, ni quan hivernaven les tortugues d’aigua i si totes ho feien de la mateixa manera.

Amb ajuda de diferents fonts d’informació vam arribar a la conclusió que les tortugues hivernen durant els mesos més freds, els més comuns són febrer i març, i s’amaguen dins la closca sense sortir, ni tan sols per alimentar-se. Depenent de si és d’aigua dolça, de mar o de terra hivernarà d’una manera o d’una altra.

Però si la temperatura de l’aigua és adequada a les condicions òptimes que ella necessita per seguir mantenint l’activitat, no li serà necessari hivernar.

Sabent això creiem que no es possible que comenci a hivernar, per tant la seguirem observant des de casa per descobrir el per què del seu comportament. 

10- Voleu saber més coses?

Avui hem anat a l’aula del laboratori per fer una breu visita a les nostres estimades tortugues. Observant-les fixament durant una bona estona ens hem adonat que la tortuga mitjana s’ha mantingut submergida dins l’aigua i no ha sortit ni un sol instant. Arrel d’aquest fet, ens ha intrigat com poden aguantar tanta estona dins l’aigua sinó són peixos.

Buscant informació hem trobat que les tortugues d’aigua poden aguantar submergides més de dues hores ja que el seu aparell respiratori conté dos sistemes per respirar; un pulmonar (com els animals terrestres) i l’altre per membranes (semblants a les brànquies dels peixos).

Són animals molt resistents, tot i així, necessiten tan l’aigua per nedar com un espai sec.

També hem descobert que se’ls hi dóna menjar una o dues vegades al dia, i que a més a més de menjar gambetes petites, també s’alimenten d’altres vegetals, enciam, peix i barretes de pinso.

Una altra curiositat que ens agradaria destacar i que en un principi havíem passat per alt  és que les tortugues hivernen,  són ovípares i posen els ous sota la terra.

Abans de marxar hem agafat les dues tortugues i  les hem tret de l’aquari per poder-les examinar i així comparar-les.  Ens hem fixat que tant una com l’altra, tenen la boca en forma de bec i no tenen dents, el coll és llarguíssim i el treuen i l’amaguen quan volen i la tortuga petita té les ungles més llargues en proporció a la seva mida que la tortuga mitjana.

Després d’haver-les agafat i deixa’t al seu aquari, hem anat a rentar-nos les mans per prevenir alguna de les malalties que poden arribar a tenir com alguna infecció bucal o ocular, otitis, salmonel·losis, fongs, àcars, avitaminosis, etc.  

9- Observació de la tortuga més petita

Avui hem tornat a anar a mirar les dues tortugues que tenim,  pel que fa la tortuga més gran, hem pogut observar que s'ha adaptat força bé, ja que, menja tot el que li donem, i no té cap problema en el medi en el qual es desenvolupa. Es mou per tot l'espai del aquari. Pel contrari, la tortuga més petita, pensem que no s'està adaptant gaire bé en l'entorn que vam preparar, ja que, no estem segurs si està menjant de forma correcte o si el menjar només se'l esta menjant l'altre tortuga.

En l'última visita, i com ja hem explicat en la posterior entrada, ens hem tornat a trobar la tortuga amb la closca seca. Això ens fa pensar i tornar-nos a qüestionar:

- Tindrà por del medi en el que està?

- L’aquari en el que esta convivint és el més adequat per a ell, o és massa gran?

- La relació amb les altres tortugues, influeix en el seu comportament?

8- Observem la closca

A primera hora del matí hem anat a donar menjar a les tortugues i ens hem trobat que, la tortuga més petita, estava pujada sobre d'una pedra i la closca la tenia de color blanc,  no del color que fins ara havíem observat. A partir d'aquí, ens hem preguntat : per què la té d'aquest color?, al tocar la closca de la tortuga ens hem adonat que estava seca i que, quan les tortugues es sequen, el color de la closca també canvia. Altres preguntes que ens han sorgit, han estat: quant temps deuria portar pujada sobre la pedra sense poder baixar? Això els perjudica d'alguna manera? Podria sobreviure sense aigua? Necessita aigua per viure?  Com nosaltres no sabíem les respostes exactes, hem  volgut investigar i fer recerca al respecte.

Un cop realitzada la recerca, hem respost algunes de les qüestions que teníem, com per exemple: 

És tan necessària l'aigua per sobreviure?

Les tortugues són animals rèptils, i per aquest motiu, necessiten del sol per aconseguir la temperatura adient pel seu funcionament. Aquest és el motiu pel qual cada X temps han de sortir de l'aigua per recuperar l'escalfor perduda din l'aigua. Són animals que segons el tipus de tortuga i el seu entorn, tenen unes característiques adequades per a satisfer els seus interessos A partir d'aquí, les nostres tortugues aquàtiques, direm que depenen de l'aigua per a viure.

Aquí podem observar un exemple de la closca de la tortuga:

Les pàgines web que hem utilitzat per a contestar els dubtes que se'ns han anat generant són les següents:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Tortuga

http://www.tortugues.cat/html2/aquatic.html  

7- Què passa per dins?

Avui no hem pogut anar a observar les nostres tortugues per això, hem decidit buscar més informació sobre aquestes. Ens hem qüestionat de què estan formades, com són per dins, què passa quan mengen, etc.

Instintivament ens hem imagina't un sistema transformador  de la matèria format pels mateixos òrgans que el nostre propi cos i formades per un conjunt d'ossos entrellaçats amb músculs els qual es troben envoltats  per una pell dura i llefiscosa.

Després d'haver buscat informació ens hem adonat que el què nosaltres sabíem sobre les seves parts i el seu sistema digestiu (anatomia) només era un simple mosaic d'idees que s'acostaven una mica a la realitat, però  tampoc no anàvem del tot mal encaminats. 

Informació cercada:

La closca de les tortugues consta de dues regions:

Espatller: és la part superior o dorsal (també anomenada "closca"); està constituït per cinc fileres de plaques; la central o neural, en posició mitja, flanquejada a cada costat per les fileres costals, que, al seu torn estan flanquejades per les fileres marginals.

Plastró: és la part inferior o ventral (també anomenat "peto").

Les closques de les tortugues estan compostes per gruixudes plaques òssies internes, que són ossificacions de la dermis que se solden a les vèrtebres i a les costelles. 

Sobre aquestes plaques òssies, ve un dels següents revestiments:

Pell especialment consistent, gairebé coriàcia (semblant a el cuir).

Plaques còrnies de queratina, comparables a les escates dels altres rèptils.

El sistema digestiu de les tortugues està compost pels mateixos aparells que els dels éssers humans i la seu funcionament és molt semblant.

Aquí us deixem l'enllaç de la pàgina web on hem trobat el seu funcionament:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Vertebrat#Aparell_digestiu

Anatomia Interna d'una tortuga d'aigua

Parts d'una tortuga