23- Una nova descoberta!

Hem descobert una nova característica de les nostres tortugues!! Mentre les observàvem, preparades per hivernar, ens hem fixat que hi havia  trossets de pell per l'aigua. Les tortugues muden la pell o desprenen els escuts de la closca. Pensem que no ho fan seguint un ordre, ja que cercant informació hem trobat que poden mudar la pell durant diferents èpoques de l'any. 

 A més a més, hem recopilat les mesures de les nostres tortugues, i hem fet les següents reflexions:

• pes: 14 grams
• mida: 5 cm

• pes: 48'30 grams
• mida: 8 cm                                                                 

Passades les setmanes ens vam preguntar si augmentarien de pes i de mida. Pensàvem que al alimentar-les amb petites gambetes creixerien, però vistes les circumstàncies no ha estat així. 

La tortuga mitjana seguia pesant uns 48'30 grams i mesurava uns 8 cm,  i la més petita  seguia pesant uns 14 grams i mesurava uns 5 cm. 

La més petita en proporció al seu pes i mida, ha menjat molt poquet. Pensem que els motius han estat les dificultats que ha tingut per adaptar-se o que simplement que s'estava preparant per hibernar. 

La mitjana en proporció al seu pes i mida ha menjat correctament, encara que no ha crescut gens. Suposem que hauria de passar més temps perquè poguéssim observar aquest canvi. 

Cercant informació vam trobar que les tortugues eren uns animals que no acostumaven a menjar gaire. Com ja vam comentar a l'entrada sobre l'alimentació d'aquestes, poden estar fins a tres dies sense menjar. Per això, s'han mantingut estables envers la mida i el pes. 

Per tant les tortugues aniran evolucionant poc a poc a mesura que s'adaptin del tot al seu terrari i s'alimentin  correctament dia rere dia. 

20- Com és que la tortuga passa molt temps fora de l'aigua?

A mesura que anàvem passant els dies anàvem observant les dues tortugues i vam poder veure que la més petita seguia passant més temps fora de l’aigua que a dins. Ens vam preguntar a causa d’aquest motiu motiu, si aquesta era una tortuga d’aigua. Així doncs vam deduir que podia ser per la raça de tortugues que hi ha. Algunes estan més temps dins de l'iagua i d'altres menys. Per a confirmar-ho vam buscar informació i vam trobar que hi ha molts tipus de tortugues i que depenent d’aquests passen més estona dins l’aigua o en passen menys. En el nostre cas tenim clar que la nostra tortuga és una tortuga anomenada: tortuga d’orelles vermelles.

Aquest tipus d’exemplars son aquàtics, però moltes vegades deixen l’aigua per a descansar i prendre el sol. Cal dir que les tortugues d’orelles vermelles necessiten nodrir-se del sol per a regular la seva temperatura corporal, ja que tenen la sang freda.

Durant el dia acostumen sortir de l'aigua, prendre el sol fins que estiguin seques i calentes, després es capbussen de nou i es refresquen i finalment tornen a sortir de l'aigua per a prendre el sol.

18- Com és la reproducció de les tortugues?

Després d’anar visitant les dues tortugues, ens hem plantejat com seria el tema de la reproducció, ja que gairebé no l’hem esmentat.

Tot i sabent que les tortugues són ovípares, per tant que neixen d’ous, no ens acabem d’imaginar com seria la seva reproducció.

Hem estat comentant i reflexionant sobre el tema i hem intentat donar resposta a aquestes qüestions plantejades:

És obvi que per reproduir-se es necessita un mascle i una femella, però:

Com ho duen a terme?, és igual  la reproducció de tots els tipus de tortugues?, quantes setmanes triga l’ou en formar-se?,  quan ponen els ous?, per on surten?, on els guarden?, en nius?, coves?, forats?, se’n fan càrrec de les cries?, si és així, com les alimenten? I si no és així, com s’alimenten les cries soles?...

No ha estat fàcil posar-nos d’acord, però hem coincidit en algunes idees.

Pel que hem observat creiem que, com molts altres animals, les tortugues festegen quan el mascle es col·loca damunt la femella. Suposem que els espermes del mascle van a parar dins els òvuls de la femella i quan estan fecundats es formen els ous. Els ous es formen al cap d’un parell de setmanes. Seguidament busquen un lloc sota terra per pondre els ous, ja que el forat que fan els donarà escalfor per créixer i acabar-se de formar. Hem pogut observar que sota la cua tenen un foradet, pensem que és d’allà d’on treuen els ous.  No sabem amb claredat si els vigilen i els cuiden fins que neixen les cries, però creiem que no se’n fan càrrec. Les cries quan neixen s’alimenten soles fins que es fan adultes.

Per acabar creiem que tots els tipus de tortugues fan servir de manera molt semblant el mateix procés de reproducció.

A partir d’aquí buscarem informació per aclarir els nostres dubtes, i observarem si les nostres suposicions s’han acostat a la realitat. 

                             
                                 

15- La tortuga ha menjat!!!

Després de molts dies sense veure si la tortuga  menjava o no, per fi ho hem pogut observar. Podem estar segurs que l’aliment que li hem ofert fins ara és l’adequat.  Per tant, el motiu pel qual no menjava potser va relacionat amb les dificultats que ha tingut a l’hora de relacionar-se i adaptar-se amb l’entorn.

Veiem unes imatges:

A partir d'aquí i havent solucionat aquest petit problema que teníem, han anat sorgint noves qüestions, com:

- Les tortugues poden escoltar, o es mouen per vibracions?

Una pregunta molt curiosa ja que les tortugues no tenen orelles i en canvi reaccionen davant d'algun soroll. Per això ens hem plantejat, com poden reaccionar quan l’ambient les amenaça d’algun perill.

14- Com va evolucionant

Durant un parell de dies la tortuga petita semblava que seguia sense adaptar-se en el nou aquari, ja que es passava la major part del temps amb els ulls tancats i sense moure’s. En alguna ocasió semblava que estava morta, ja que estava flotant. L’havíem de tocar per observar si reaccionava.

Però per què ho feia? Que estàvem fent malament? La cosa no anava bé. I vam començar a preocupar-nos pel seu benestar, ja que no sabíem que més fer al respecte.  Així doncs, vam pensar en altres aspectes que li podien està perjudicant. Un d'aquests, l'escalfor.  Llavors, vam preguntar-nos, i no serà que necessita escalfor? Necessita com a rèptil, tenir contacte amb el sol? 

Doncs així  ho vam fer, la vam posar en un lloc on li tocava el sol directe i al cap d'una estona, la tortuga va començar a nedar. Al tocar l'aigua, la temperatura també havia canviat. La situació anava millorant, tot i que encara no havia menjat res.

Breu aproximació de respostes a les qüestions que ens vam plantejar en l’entrada anterior:

- No creiem que hagi trobat a faltar les altres tortugues, ja que quasi no va tenir relació amb elles.

- En relació a l'adaptació, sembla ser que s’ha adaptat amb més facilitat. Creiem que al ser més petit va més en relació a les seves dimensions i se sent més protegida. Es va adaptant força ràpid en comparació a la situació en la que estava al començament.

- De moment no podem afirmar que hagi menjat, ja que no ho hem vist. Esperem que això vagi canviant.

11- Què li passa a la tortuga petita?

Avui hem tingut l’oportunitat d’anar a visitar les nostres tortugues i ens hem trobat la més petita damunt d’una de les pedres, sola, amb els ulls tancats i la closca completament blanca.

Després de trobar-la amb aquest estat, l’hem netejada i l’hem retornat a l’aigua. Ens preocupa que no s’hagi adaptat dins d’aquest hàbitat i que no s’alimenti del tot bé, ja que no menja de les petites gambetes i segueix sense relacionar-se amb les altres dues tortugues. Per evitar alguna desgràcia, hem decidit endur-nos-la uns dies a casa i vigilar-la més sovint i de més a prop.

A més a més, també ens hem plantejat que simplement podria estar començant a hivernar, ja que la majoria de vegades ens la trobem adormida. Però,  la veritat és que ningú de nosaltres sabia com, ni quan hivernaven les tortugues d’aigua i si totes ho feien de la mateixa manera.

Amb ajuda de diferents fonts d’informació vam arribar a la conclusió que les tortugues hivernen durant els mesos més freds, els més comuns són febrer i març, i s’amaguen dins la closca sense sortir, ni tan sols per alimentar-se. Depenent de si és d’aigua dolça, de mar o de terra hivernarà d’una manera o d’una altra.

Però si la temperatura de l’aigua és adequada a les condicions òptimes que ella necessita per seguir mantenint l’activitat, no li serà necessari hivernar.

Sabent això creiem que no es possible que comenci a hivernar, per tant la seguirem observant des de casa per descobrir el per què del seu comportament. 

10- Voleu saber més coses?

Avui hem anat a l’aula del laboratori per fer una breu visita a les nostres estimades tortugues. Observant-les fixament durant una bona estona ens hem adonat que la tortuga mitjana s’ha mantingut submergida dins l’aigua i no ha sortit ni un sol instant. Arrel d’aquest fet, ens ha intrigat com poden aguantar tanta estona dins l’aigua sinó són peixos.

Buscant informació hem trobat que les tortugues d’aigua poden aguantar submergides més de dues hores ja que el seu aparell respiratori conté dos sistemes per respirar; un pulmonar (com els animals terrestres) i l’altre per membranes (semblants a les brànquies dels peixos).

Són animals molt resistents, tot i així, necessiten tan l’aigua per nedar com un espai sec.

També hem descobert que se’ls hi dóna menjar una o dues vegades al dia, i que a més a més de menjar gambetes petites, també s’alimenten d’altres vegetals, enciam, peix i barretes de pinso.

Una altra curiositat que ens agradaria destacar i que en un principi havíem passat per alt  és que les tortugues hivernen,  són ovípares i posen els ous sota la terra.

Abans de marxar hem agafat les dues tortugues i  les hem tret de l’aquari per poder-les examinar i així comparar-les.  Ens hem fixat que tant una com l’altra, tenen la boca en forma de bec i no tenen dents, el coll és llarguíssim i el treuen i l’amaguen quan volen i la tortuga petita té les ungles més llargues en proporció a la seva mida que la tortuga mitjana.

Després d’haver-les agafat i deixa’t al seu aquari, hem anat a rentar-nos les mans per prevenir alguna de les malalties que poden arribar a tenir com alguna infecció bucal o ocular, otitis, salmonel·losis, fongs, àcars, avitaminosis, etc.  

9- Observació de la tortuga més petita

Avui hem tornat a anar a mirar les dues tortugues que tenim,  pel que fa la tortuga més gran, hem pogut observar que s'ha adaptat força bé, ja que, menja tot el que li donem, i no té cap problema en el medi en el qual es desenvolupa. Es mou per tot l'espai del aquari. Pel contrari, la tortuga més petita, pensem que no s'està adaptant gaire bé en l'entorn que vam preparar, ja que, no estem segurs si està menjant de forma correcte o si el menjar només se'l esta menjant l'altre tortuga.

En l'última visita, i com ja hem explicat en la posterior entrada, ens hem tornat a trobar la tortuga amb la closca seca. Això ens fa pensar i tornar-nos a qüestionar:

- Tindrà por del medi en el que està?

- L’aquari en el que esta convivint és el més adequat per a ell, o és massa gran?

- La relació amb les altres tortugues, influeix en el seu comportament?

8- Observem la closca

A primera hora del matí hem anat a donar menjar a les tortugues i ens hem trobat que, la tortuga més petita, estava pujada sobre d'una pedra i la closca la tenia de color blanc,  no del color que fins ara havíem observat. A partir d'aquí, ens hem preguntat : per què la té d'aquest color?, al tocar la closca de la tortuga ens hem adonat que estava seca i que, quan les tortugues es sequen, el color de la closca també canvia. Altres preguntes que ens han sorgit, han estat: quant temps deuria portar pujada sobre la pedra sense poder baixar? Això els perjudica d'alguna manera? Podria sobreviure sense aigua? Necessita aigua per viure?  Com nosaltres no sabíem les respostes exactes, hem  volgut investigar i fer recerca al respecte.

Un cop realitzada la recerca, hem respost algunes de les qüestions que teníem, com per exemple: 

És tan necessària l'aigua per sobreviure?

Les tortugues són animals rèptils, i per aquest motiu, necessiten del sol per aconseguir la temperatura adient pel seu funcionament. Aquest és el motiu pel qual cada X temps han de sortir de l'aigua per recuperar l'escalfor perduda din l'aigua. Són animals que segons el tipus de tortuga i el seu entorn, tenen unes característiques adequades per a satisfer els seus interessos A partir d'aquí, les nostres tortugues aquàtiques, direm que depenen de l'aigua per a viure.

Aquí podem observar un exemple de la closca de la tortuga:

Les pàgines web que hem utilitzat per a contestar els dubtes que se'ns han anat generant són les següents:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Tortuga

http://www.tortugues.cat/html2/aquatic.html  

7- Què passa per dins?

Avui no hem pogut anar a observar les nostres tortugues per això, hem decidit buscar més informació sobre aquestes. Ens hem qüestionat de què estan formades, com són per dins, què passa quan mengen, etc.

Instintivament ens hem imagina't un sistema transformador  de la matèria format pels mateixos òrgans que el nostre propi cos i formades per un conjunt d'ossos entrellaçats amb músculs els qual es troben envoltats  per una pell dura i llefiscosa.

Després d'haver buscat informació ens hem adonat que el què nosaltres sabíem sobre les seves parts i el seu sistema digestiu (anatomia) només era un simple mosaic d'idees que s'acostaven una mica a la realitat, però  tampoc no anàvem del tot mal encaminats. 

Informació cercada:

La closca de les tortugues consta de dues regions:

Espatller: és la part superior o dorsal (també anomenada "closca"); està constituït per cinc fileres de plaques; la central o neural, en posició mitja, flanquejada a cada costat per les fileres costals, que, al seu torn estan flanquejades per les fileres marginals.

Plastró: és la part inferior o ventral (també anomenat "peto").

Les closques de les tortugues estan compostes per gruixudes plaques òssies internes, que són ossificacions de la dermis que se solden a les vèrtebres i a les costelles. 

Sobre aquestes plaques òssies, ve un dels següents revestiments:

Pell especialment consistent, gairebé coriàcia (semblant a el cuir).

Plaques còrnies de queratina, comparables a les escates dels altres rèptils.

El sistema digestiu de les tortugues està compost pels mateixos aparells que els dels éssers humans i la seu funcionament és molt semblant.

Aquí us deixem l'enllaç de la pàgina web on hem trobat el seu funcionament:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Vertebrat#Aparell_digestiu

Anatomia Interna d'una tortuga d'aigua

Parts d'una tortuga



6- Observacions diàries

Amb els companys de grup vam quedar que un dia de la setmana observaríem el procés de creixement de les dues tortugues en relació amb el temps que van passant a l’aula.

Per seguir-lo, vam pensar que com a futurs mestres seria enriquidor pels alumnes crear un requadre on a dalt es posés el dia de la setmana al qual realitzaríem  l’observació i al costat la mida, l’amplada i el pes.

Un cop acabada la taula de mesures faríem que els nostres futurs alumnes aprenguessin a fer un gràfic amb les dades obtingudes i així podrien comentar de manera ordenada i precisa tot el que s’ha pogut observar, o tots aquells aspectes que cal millorar.

A més, també aprendrien a utilitzar el material adequat per mesurar i pesar les tortugues.

Exemple:

Fotografies d'un dels dies d'observació:

5- Com sabem si és mascle o femella?

Un cop tenim el terrari preparat per a que les tortugues visquin en unes condicions adequades,  ens hem reprès a la pregunta que ens vàrem fer el dia anterior:

Com sabem si una tortuga és mascle o femella?

Per a poder posar els noms de les nostres tortugues primer hem de saber si aquestes són femella o mascle.

Vam començar a investigar i a buscar informació en diverses fonts fins que finalment,

ens vam assabentar que és molt difícil distingir el sexe de les tortugues quan aquestes són petites, però quan tenen una edat més adulta ho podem distingir mitjançant aquests ítems: les tortugues mascles tenen la closca inferior amb forma de U, és a dir, tenen com una curvatura, mentre que les femelles tenen la closca completament plana. Això és degut al fet que el mascle a l’hora d’aparellar-se es posa a sobre de la femella i amb aquesta forma tan peculiar fa que es pugui mantenir en la posició adequada tota l’estona.

Un altre ítem per a distingir-les és que les tortugues femelles normalment són més grans tot i que per a confiar plenament amb aquest, s’ha de saber l’edat exacte que tenen els exemplars perquè si no tenen la mateixa edat no és fiable, ja que una creixerà abans que l’altre.

Finalment l’última característica que ens pot ajudar a distingir el sexe de les tortugues és que la tortuga mascle té les ungles més llargues que les femelles.

Donades aquestes característiques sabem que tenim una tortuga femella i una altra mascle i les hem anomenat de la següent manera: Raphaella i Donatello.

Aquesta tortuga a diferència de l'altre té les ungles llargues i per això
distingim que és un mascle

Aquesta tortuga no té les ungles llargues i per això veiem que és una famella.